Escriure en clau ja comença a estar dins el calaix de vintage. Jo perdo el cap amb el temps del que per mí s’ha convertit en la vila italiana amb la que tothom ha somiat. Em sorprenc de com sóc i de no saber qui sóc. I encara no sé si reaccionar.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

si al vintage com a concepte caduc i si a tu colegui.
escriu soon
julia

Jylia dijo...

márcate un minipost. tinc una diapositiva ppoint als apunts amb el títol "TAC"
(teconologies de l'aprenentatge i el coneixament)
como te has quedao?

te he hecho un cd dijo...

a aquest vila italiana deuen tenir aquell vi blanc que tant us (ens) agrada, com es deia? martinelli? no, això són unes sabates...

Jylia dijo...

yo entro aquí eh.
he acabat els examens