tinc mala memòria. no és mala memória. és com quan recordes la imatge d'una pel·lícula que fa temps vas veure i que en el seu moment tenia un significat. és aquesta certesa inconscient que el lloc i moment de la imatge està totalment deslligat de qualsevol história, persona o espai vital amb els que puguis arribar a estar relacionat. així és com recordo certes coses.
entre el cabell lila. la crítica de poble de la taula del costat. el borratxo del barri de la diagonal. l'altre borratxo amb advocat begut inclòs a la diagonal de més enllà. l'home atractiu amb dona menys atractiva. el heavy reventant la tarda amb mitjanes. la noia amb la que es crida sovint. els dos operaris salven l'escena. el xino està més que curat d'espant del quadre que té muntat a la terrassa. avui és un dia normal tirant a fluix. el joan només deu haver begut quatre copes. el heavy tres cerveses. si segueixen bebent avui hi hauran crits al carrer cap a les 7 del matí.
la lola va estupenda. tot i que dur bastó. es podria dir que en qualsevol moment s'aixeca per ballar unes sevillanes. moderna com ella sola. l'advocat del borratxo sembla com el gos fidel que ja comença a semblar-se a l'amo. l'home atractiu desvia la mirada i trova una opció millor. de sobte perd interés en la conversa. o exagera massa l'expresió corporal. no se sap. ha sortit el veí del primer de l'altre costat de la plaça. un 'cafeaulait' a la taula del davant. descafeïnat siusplpau. i la cambrera xinesa eructa en un dels seus viatges. el joan s'ha aixecat després de donar-li el número de telèfon a la que semblava una amiga de tota la vida. ara la feina es de la taula de la diagonal de més enllà per fer-li menjar alguna cosa abans de la següent copa. s'aixeca la taula del costat. jo de gran vull ser com la lola. 'els borratxos del barri son calvos' com a frase lapidant i veritat absoluta. dues parelles mitjanament joves reemplacen actors típics. la mare del joan. sempre present. vivint tota una vida. així. estrella patrocina el setanta per cent de l'espai. els esclops com a noves victoria del barri perdut al bell mig. el seu cul i la escaça alçada. els gossos que després pixen.
he quedat per sopar amb ells. tinc gana.
la lola va estupenda. tot i que dur bastó. es podria dir que en qualsevol moment s'aixeca per ballar unes sevillanes. moderna com ella sola. l'advocat del borratxo sembla com el gos fidel que ja comença a semblar-se a l'amo. l'home atractiu desvia la mirada i trova una opció millor. de sobte perd interés en la conversa. o exagera massa l'expresió corporal. no se sap. ha sortit el veí del primer de l'altre costat de la plaça. un 'cafeaulait' a la taula del davant. descafeïnat siusplpau. i la cambrera xinesa eructa en un dels seus viatges. el joan s'ha aixecat després de donar-li el número de telèfon a la que semblava una amiga de tota la vida. ara la feina es de la taula de la diagonal de més enllà per fer-li menjar alguna cosa abans de la següent copa. s'aixeca la taula del costat. jo de gran vull ser com la lola. 'els borratxos del barri son calvos' com a frase lapidant i veritat absoluta. dues parelles mitjanament joves reemplacen actors típics. la mare del joan. sempre present. vivint tota una vida. així. estrella patrocina el setanta per cent de l'espai. els esclops com a noves victoria del barri perdut al bell mig. el seu cul i la escaça alçada. els gossos que després pixen.
he quedat per sopar amb ells. tinc gana.
después de todo, era el primero el que ilustraba el sueño de la campagna italiana. de momento no vestía con peto tejano y sombrero de paja a juego con la canasta donde hacía la selección especial de uvas para desayunar. pero eso era solo porque la temperatura solamente daba para ponerse un chaleco de lana heredado del tatarabuelo de la finca encima de la camisa de su padre y un pañuelo que la primera le regaló hace tiempo.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)